top of page
POESIA

Selene

Poema dedicat a la deessa Selena

Santiago Mollar Franch

30 de juny del 2023, a les 22:00:00

Sembles ser immens farol

encés, allà en el més alt.

Espillant la llum del sol

complidora… i puntual.


En nova “creixent” o “plena”…

Del pleniluni global…

Teu mirall ens il·lumina

amb gran fulgor irreal.


Al minvar vas fent-te vella,

en cada fase canviant…

Un rostre que meravella

als poetes inspirant.


Selene: Tu eres la musa

del cosmos, la més lloada,

i en cada cançó difusa

enaltida i admirada,

i de manera confusa…

pels humans “visitada”.


Però no per cortesia…

Buscant benefici… Profit

d’un filó que bé podria

ser de gran valor àuric.

L’atracció d’una energia

en un ordre universal,

a la ciència asombraria

la teua dimensió astral.


Satèl·lit de nostra esfera

estimada i familiar,

la “menudalla” t’espera

apareixent per la mar.


En l’espai sideral

eres senzilla… Modesta,

amb influència reial

ben marcada… manifesta

dins de l’òrbita terral.


Sense cap ostentació

fas fluctuar les marees,

poderosa… perfecta acció!

D’omnipotent atracció

Coordinant forces eterées.


Eres sublim harmonia!!

En el perfecte infinit.

Reiterant-te nit i dia,

oferint la garantia

del llaurador ser la guia

d’allò… que no està escrit.


Atent a la fase que estàs…

Acte seguit plantaria

l’idoni en cada cas

i després conrearia.

Els primers éssers humans

per la terra deambulaven,

buscant indrets adequats

amb teua llum, s’orientaven,

assentant-se sempre en punts

a l'abric de les cavernes,

a les feres disputades.


Amb lluites dures, eternes,

la intensitat d'influència

en cada estadi canviant,

estimulant la presencia,

el planeta coordinant.

I segueixes demostrant

el teu poder evident

a les aigües dominant,

propiciant canvis de temps.


El destre esporgador

el moment de podar

té previst… té calculat.

Als joves els explicaven,

els vells, molt ben detallat,

que el rostre de la lluna

mai els havia fallat.


Doncs l’arbre que cau a fulla

amb la tardor, i l’hivern,

en vella hi ha de podar,

i el que no es despulla

en nova s’ha de desbrancar.

Cicatrius de les ferides,

fetes amb una destral,

hàbilment aconseguides

per la pràctica usual,

els arbres van rebrotant… .

Augmentant… va la collita,

mentrestant preu va mermant

i la ganancia es limita.


Però, Selene… no es posa

amb les coses dels humans,

sols va marcant-nos les normes

per seguir millorant.


Tots els pagesos t’estimen

i et seguiran estimant,

en el teu poder confien

i sempre confiaran.


Les èpoques passaran

els humans dèbils… i febles

et seguiran admirant.

En el fermament laudable

flotant perpetua… imparable,

gràcil al nostre voltant,

cada nit de lluna plena

en la terra… fascinats,

parelles enamorades

es miren apassionats.


De la terra… protectora,

eternament vigilant,

Selene… a tots empara

i ens seguirà tutelant.

COMENTARIS

Per a comentar cal iniciar sessió

Comments

Share Your ThoughtsBe the first to write a comment.
bottom of page