La cultura ibera es va desenvolupar al nostre territori cap a mitjan segle VI a.n.e. gràcies als contactes amb les cultures del Pròxim Orient que van fer evolucionar la cultura autòctona del Bronze Final. Tot i que les investigacions i els estudis sobre la cultura ibera són nombrosos hi ha molts aspectes que ens són totalment desconeguts.
Un d’aquests aspectes és l’escriptura, la qual podem llegir però no traduir. Aquesta consisteix en un sistema gràfic mixt amb valors sil·làbics (que representen un conjunt de síl·labes com l’actual escriptura japonesa) i signes amb valors alfabètics (com el nostre sistema actual). L’escriptura ibera va aparéixer al voltant del segle V a.n.e. i desaparegué amb la dominació romana de la península cap al canvi d’Era.
Al nostre poble tenim el privilegi de comptar amb dos jaciments ibers, tot i que no es troben en el millor estat de conservació. Aquests s’ubiquen al cim del Solaig i al de Sant Antoni. Ambdós jaciments ens han proporcionat evidències d’escriptura ibera, sent la del Solaig la més antiga de les dues, datada aquesta del segle II a.n.e. mentre que la de Sant Antoni dataria del segle I a.n.e.
Pel que fa a la inscripció del Solaig, es tracta d’una fina làmina de plom, de 31 centímetres de longitud per 3,5 d’ample, que està escrita per ambdues cares. L’extrem dret es troba bastant deteriorat, a causa d’això els signes es veuen amb dificultat i és possible que alguns hagen desaparegut. El text està dividit en dues línies separades per una ratlla incisa horitzontal, al mateix temps les diferents paraules que formen el text es troben separades entre elles per línies de punts verticals.
Aquest fragment de plom va ser descobert en la dècada dels anys seixanta per Norbert Mesado i Domingo Fletcher, els quals van portar a terme diverses prospeccions al cim del Solaig en aquests anys. El jaciment ja es coneixia des de principis de segle, ja que Pasqual Meneu “el comte” va publicar alguns resultats de les seues investigacions a la muntanya, així diu que els agricultors en rompre la muntanya per a plantar garrofers van trobar nombrosos objectes de ceràmica, vidre, ferro i bronze. Les restes ceràmiques van acabar formant part dels bancals que aquests agricultors van construir i les restes de ferro i bronze van acabar en mans dels fills dels agricultors en les quals van desaparéixer.
Però tornant al descobriment del plom, Mesado i Fletcher ens diuen que aquest aparegué enrotllat a uns 20 metres cap a l’est del vèrtex geodèsic, en escampar la terra d’una zona que pareixia recentment extreta per les tasques agrícoles. Aquests en analitzar el plom denominaren Cara A a la qual comptava amb més signes escrits i Cara B la que disposava de menys. El text de la cara A ocupa tot l’espai del plom, mentre que el text de la cara B apareix a la part superior esquerra i a l’extrem dret, mentre que l’espai entre les dues zones de signes està ocupat per uns altres escrits per una mà diferent. Així la transcripció del text és la següent:
Cara A: iunstir/belesair/karkoskar/bastaibaitieba/balkelakoska/bitetui/bar… iunstir/ekiartone/belestar/senmrun/etesilir/iunstir/etetur.
Cara B: saner/buranalir/bitan/acu…/balkelaku/tautibiten.
Actualment, es desconeix l'estranya disposició del text a la cara B, així com la seua relació amb el text de la cara A. Un element de connexió és la paraula balkelaku, un possible nom propi tot i que és el mot que apareix escrit per una altra mà a la cara B, que pareix fer referència a la paraula balkelakos de la cara A. Lamentablement desconeixem la funció i el contingut del text perquè la llengua ibera no es pot traduir, així i tot es poden diferenciar els següents noms personals a dins del text: belesair, karkoskar, balkelakos, belestar i balkelaku. D’aquests belesair i belestar pareixen estar relacionats, així com balkelakos i balkelaku com he dit abans. Dels dos primers es poden diferenciar els sufixos -air i -tar, el primer indicaria un formant femení per al mot beles, així belesair faria referència a la filla de beles, mentre que del segon desconeixem el significat, però estaria relacionat d’alguna forma amb el nom personal beles, aquest nom apareix també en dues inscripcions del jaciment de la Punta d’Orleyl a la Vall d’Uixó. A més el text s’inicia en les dues línies de la cara A amb el mot iunstir, mot repetit en molts dels textos escrits en llengua ibera, aquest pareix tenir un significat similar a “servei”, “encàrrec”, “ordre” o “mandat”.
Per la seua part, la inscripció de Sant Antoni es troba sobre un material molt poc comú en l’escriptura ibera, es tracta d’una planxa de bronze de forma rectangular partida verticalment de la que només es conserva la part dreta. Aquesta té unes dimensions de 8,5 cm d’altura per 7,8 de longitud. Als extrems superior i inferior drets trobem dues perforacions de forma circular que servirien per a mantindre aquesta placa penjada. El text està dividit en sis línies de caràcters, tot i que per davall d’aquest es poden apreciar huit ratlles horitzontals que en aquest cas l'escrivà no va tenir en compte, a més les paraules estan separades entre elles per punts verticals iguals que al plom del Solaig.
Aquesta inscripció la va trobar Norbert Mesado a finals de la dècada dels anys cinquanta, entre les deixalles de la romeria i la festa d’aquells anys, a uns 26 metres de la façana de l’ermita. La presència de restes iberes a la muntanyeta de Sant Antoni també la va donar a conéixer Pasqual Meneu a principis del segle XX, en replegar diversos molins i restes ceràmiques. Pel que fa al text, aquest està format per nou paraules que es transcriurien com segueix:
(a)lorsin
-re/arikalerka
-tibas/ertois/a
-lakuseken
-osintiba
-tui
A la zona de ruptura de la placa hi ha molts signes que no es poden identificar amb claredat, així i tot pareix evident que el primer signe es transcriuria com una “a” donant lloc al mot alorsin, probablement un nom propi. De la mateixa forma s’identifiquen arikalerka, -tibas, -lakuseken i -osintiba com a noms de persona. Per últim, el mot -tui es compara amb la paraula bitetui del plom del Solaig com a forma final de la frase.
Com la resta d’inscripcions iberes desconeixem el seu contingut i la seua funció, tot i que en aquest cas es poden realitzar algunes hipòtesis. En primer lloc, podria tractar-se d’una téssera d’hospitalitat pel material de suport, en aquest cas bronze, com succeeix amb altres inscripcions iberes sobre bronze. Aquestes tésseres eren pactes que es feien entre individus, ciutats o comunitats. L’altra hipòtesi és la d’una relació dels magistrats de la població, ja que la majoria de les paraules pertanyen a possibles noms propis, a més dels dos forats circulars que servirien per a penjar la placa en un lloc públic, si aquesta hipòtesi fora correcta hauríem de situar-la ja en un moment avançat de la romanització, atés que aquesta pràctica era comuna entre els romans. Lamentablement, fins que no aparega una pedra de rosetta que ens permeta traduir la llengua ibera només podem fer suposicions respecte al contingut i funcions d’aquests dos documents del nostre poble.
COMENTARIS
Per a comentar cal iniciar sessió