Ens trobem al “Palau-Castell” de Betxí, al despatx de la nova alcaldessa Carla Nebot Nebot. Bon dia Carla, pensem que els betxinencs i betxinenques volen saber un poc més de la seua alcaldessa, eixe és el motiu d’aquesta entrevista.
P: Bé, Carla. Quan era xiqueta que volia ser? Quins interessos tenia aquesta xiqueta de Betxí?
R: Carla, quan era xiqueta, en principi volia ser veterinària perquè sempre li han agradat molt els animals – de fet, tinc molts animals: tinc gallines, tinc gossos, he tingut conills -, però Carla va, després, canviar la seua visió, va créixer i es va enamorar de la història. De la història, del patrimoni i de la cultura.
P: Per tant, va estudiar història comprenem…
R: Sí, Carla va estudiar història i patrimoni, em vaig especialitzar en art i en arquitectura i després vaig fer un màster en gestió cultural.
P: I quan va despertar l'interés en la política, especialment del poble?-Doncs, l'interés per la política…
R: Ja fa uns anys que he estat vinculada, he estat per darrere del col·lectiu (Compromís), he estat ajudant, he tingut sempre una molt bona línia directa amb Salva i amb Alfred. De fet també he estat molt vinculada amb la banda, amb l’associació del comerç, amb el musical "entretots"... Això ha reforçat la vinculació amb el meu poble. Quan tens una associació en un municipi, t’agrada involucrar-te cada vegada més. Això ha sigut un dels detonants en la meua vida per a pegar aquest pas.
P: Quan va decidir presentar-se a l’alcaldia, va rebre el suport de la seua família? Quina persona, poguérem dir, va ser la que la va ajudar en els moments més delicats, el seu pilar per a poder continuar?
R: Doncs sí, per descomptat. Una de les primeres coses que vaig fer va ser parlar amb la meua família i amb la meua parella perquè sense l'acompanyament d’ells, potser, no haguera pegat aquest pas: si ells no m’hagueren donat eixe suport, els meus pares sobretot i la persona que conviu en mi, la meua parella. Eixa persona és la que, per sort o per desgràcia (riu), ha d'estar aguantant moltes coses perquè hi ha molta feina que no es veu, hi ha moltes coses que passen que la gent no les veu i u s’ho emporta a casa.
P: Si parlem de caràcter quin pensa què és el seu punt fort i quina pensa què és la seua debilitat?
R: Caràcter?... Alegre, treballadora, "curranta" i molt organitzada. Això, també, per a mi és un punt negatiu perquè quan vols portar les coses tan bé, a voltes no es pot i a voltes se t'escapen de les mans… Situacions que saps que tu no pots gestionar… Aleshores això que m’agrada de portar-ho tot controlat, és una de les parts negatives que tinc i que a voltes no sé gestionar. Però crec que tinc moltes més coses positives que negatives (riu).
P: Per quin motiu volia vosté dedicar-se a la política i ser alcaldessa? Quin fet va impulsar la presentació de la seua candidatura?
R: Fer coses pel poble on he crescut, on tinc la meua família, on tinc el meu negoci. Fer coses pel poble on visc diàriament, poder dir: Ostres! Puc ajudar als meus veïns, puc ajudar al dia a dia de "Fulanito", de "Menganito", de la gent que coneixes, perquè Betxí és un poble on ens coneixem quasi tots i que tu pugues ajudar a eixa gent, millorar la seua qualitat de vida, millorar la seua feina… Per a mi això és supergratificant. Per tant, el tema d'estar en la política és per millorar i sobretot, jo crec que – ja ho veuré en un futur – emportar-te eixa satisfacció, eixa gratificació i la gent és molt agraïda. Cal quedar-se en això: en la gent. De fet, porte quatre dies i la gent ja t'agraís moltes coses i per a mi això és supergratificant.
P: Vosté ens ha dit que tenia un comerç en el poble, per a la gent que no la conega –que és molt difícil en el poble de Betxí – quin comerç era, específicament?
R: Tinc la papereria Més Paper, diem sempre que està a la plaça encara que està en el carrer Mossén Manuel Belaire. Aleshores tinc una papereria, llibreria i gràfiques i és un negoci que pel meu caràcter cultural i d’història vaig voler llançar – en el que porte ja prou anys al capdavant- i estic molt contenta en el meu negoci.
P: I si comparem els dos treballs, el nou i l’antic, què és el que més li agrada de ser alcaldessa en aquesta setmana que porta i el que menys? Que troba a faltar en l’antic treball?
R: Ai… Això és difícil encara perquè porte molt poc de temps. Doncs… Què m’agrada? De la papereria que tu eres el teu propi capdavanter, i vulgues o no tu saps gestionar-te moltes coses, després l’atenció al públic m’agrada molt, que això ho estic veient ara a l’ajuntament i també m’agrada molt, però ací a l'ajuntament, per exemple, hi ha moltes coses que estan fora del meu control. La gent es pensa que des de l’ajuntament, en este cas l’alcaldessa, pot fer de tot, i hi ha voltes que les coses se'ns escapen. T’agradaria molt fer coses, però que no són de la competència de l'ajuntament, això és el que crec que potser, a vegades, portaré més malament: El no poder abastar tot el que m’agradaria.
P: Bé, parlem ara de sentiments, de les coses que no es veuen. De segur que ser alcaldessa és una barreja de sentiments… Aleshores, què va sentir quan va conéixer el resultat de les eleccions? On estava? Quina va ser la primera persona a qui li va dir que havia guanyat les eleccions?
R: Doncs bé. Estàvem a la seu del col·lectiu, la veritat és que jo estava molt tranquil·la perquè crec que eixe dia nosaltres la feina ja l’havíem feta, i molt ben feta, i ja no depenia de nosaltres. Aleshores en eixe moment jo no estava ni nerviosa, va ser un dia molt tranquil, vaig disfrutar molt del dia, tenia por de no poder disfrutar, de què els nervis se'm menjaren, però la veritat que vaig portar el dia supertranquil·la i estàvem a la seu. En la seu estàvem rebent tota la informació de cada mesa electoral, de com arribaven els vots. Teníem una persona allí, que és matemàtic: Òscar, ell va fer percentatges i balanços i des d'un primer moment ens va dir: “Estigueu tranquil que açò va molt ben encaminat que les matemàtiques, a voltes, no fallen” i en esta ocasió no van fallar (riu). Vam pegar un sospir, crec que va ser el sospir més llarg i en més ganes que, potser, haja fet en la meua vida… Quan va estar fins a l’últim vot comptabilitzat va ser un esclat! Recorde que tenia a la meua parella, als meus pares, a Alfred, estava també Salva i la meua amiga Carla. Ho recorde mig borrós pels sentiments que portes acumulats, però vam disfrutar molt.
P: Com va ser l'entrega del bastó de l’alcaldia per part del senyor Alfred Remolar?
R: Doncs mira, eixe dia -que jo pensava que estava tranquil·la- els nervis em delataven (riu), però va ser molt bonic a pesar del sol que teníem damunt i haver d'aguantar tota la cerimònia, tot el ple. Per a mi va ser molt bonic, molt gratificant… Un moment d’eixos que tens tanta felicitat damunt que dius “no sé si ara mateix estic rient, estic contenta, vaig a plorar, vaig a…”. La veritat és que ha sigut un dels dies més emotius de la meua vida.
P: Bé, ara parlarem del projecte. Quin és el seu projecte per a millorar Betxí?
R: Un dels projectes, i a més en el que estaré el cent per cent implicada perquè el porte amb molt de gust i amb moltes ganes, és el "Betxí templat". Necessitem adequar certes zones, certs espais, certes vies del nostre municipi, tant com per als més menuts com per als més grans. Zones en ombra per a la gent major… Ací és molt típic eixir a la fresca, de fet estos dies la gent ja està eixint – fa molta calor -. Aleshores el "Betxí templat" per a nosaltres, per a mi, és un dels projectes més importants, del que tinc moltes ganes i a més a més el portaré jo personalment. És un dels projectes que jo vaig a involucrar-me i ser la persona encarregada. Jo estaré involucrada en tot, però eixe és un dels projectes que m’he guardat per a mi perquè li tinc molta estima igual que els lloguers per als joves dins del nucli antic. Tenim una necessitat molt gran en Betxí -i jo com a jove ho veig, ho he vist al meu voltant-, la gent se n'està anant a altres municipis. La gent jove no pot adquirir ninguna vivenda ni de compra ni de lloguer a Betxí. Hi ha molt poca oferta i els preus són molt elevats. La gent se n'està anant i el que no podem perdre és el nostre futur, que la gent -que el dia de demà puga tindre fills- se n'estiga anant fora del poble. Per tant, aquests dos projectes són els que els tinc més estima tal volta perquè són els que jo més m'he involucrat en ells.
P: Si haguera de descriure el seu projecte en dues o tres paraules, quines serien?
R: Uf (riu)… En dues o tres paraules? Treball, constància i gratitud.
P: Ara per últim I per a acabar, quin missatge donaria a tots els betxinencs I betxinenques?
R: Que no tinguen cap dubte de què vaig a treballar, de què vaig a desllomar-me, vaig a ficar fins a l'últim esforç per traure tots els projectes per millorar la seua vida, per millorar tot el que ens envolta, per fer que Betxí – que ha millorat molt estos anys- continue avançant i continue millorant.
P: Doncs fins ací.
R: Gràcies, Jorge.
COMENTARIS
Per a comentar cal iniciar sessió